La Júlia és una noia de vint-i-un anys amb un doble somni molt clar: la música i l'educació. La nostra protagonista va néixer a la ciutat catalana de Terrassa, on va començar a descobrir les seves dues grans vocacions. A l'hora de triar estudis es va decantar per la docència a nens i nenes de primària. Tot i això, la música és la seva altra passió i el seu futur busca la combinació d'ambdues coses. La seva mirada, plena d'esperança, constància i fermesa, s'incrusta ben fort pel futur ple d'oportunitats que esdevindrà en la seva innovadora proposta.
Quan es va despertar el teu interès per la música i per cantar?
Va despertar quan tenia catorze anys, ja que seguia un grup de música català, Amelie. A mi la música sempre m'ha agradat, feia ball de petita i estava sempre cantant. Però arran d'anar als concerts d'Amelie, em vaig interessar a aprendre a tocar la guitarra.
Tens alguna formació professional relacionada amb la música?
Vaig fer dos anys de cant a l'Aula de Música de Terrassa. Ara ja fa tres anys que no faig classes, m'agradaria continuar però són molt cares.
Com i quan decideixes penjar les teves versions a YouTube?
Es va fer un concurs de covers a Catalunya, "Teen Star" i per presentar-se s'havia de penjar un cover a YouTube, i per tant, vaig haver de penjar-ne una. El 2013 és quan vaig començar a penjar les meves versions a YouTube. Des dels deu anys sempre em gravava cantant a casa, així que no va haver-hi un moment que vaig decidir gravar-me per penjar-ho a YouTube, simplement penjava els vídeos que portava fent feia anys.
Penses que et podries o voldries dedicar professionalment a la música? O pel contrari, sempre ho has vist com un hobbie?
Sempre ho he vist com un hobbie, i l'objectiu final ha estat dedicar-s'hi. No té un paper secundari, perquè gran part del meu dia a dia l'inverteixo en la música, però tampoc m'hi capfico i no em poso pressió a mi mateixa. Si sorgeixen coses les faig, i si no doncs segueixo amb la meva vida. A més, l'educació m'encanta, és vocacional i sóc molt feliç estudiant i treballant. M'agradaria dedicar-m'hi, però tampoc em quedaria sense pla B.
Quina música escoltaves de petita?
Sempre he escoltat pop. Tampoc escolto per artista, sinó per cançons. Escoltava cançons de Justin Bieber i les cançons mítiques, com les de Kesha o Lady Gaga que sonaven en aquell moment a la ràdio.
Com coneixes a David Rees i es fa el Mashup del 2015? Quina és la teva relació amb ell?
YouTube Espanya és molt petit i ens coneixem tots. En aquella època teníem aproximadament els mateixos subscriptors i em va escriure per fer un cover d'una cançó que ell va treure, però mai vaig arribar a fer-la. I al cap d'un temps em va escriure perquè buscava una noia per fer els famosos Mashups. Vam gravar les veus per separat, jo a Barcelona i ell a Madrid, parlant per Skype. Per gravar el vídeo sí que vaig anar a Madrid, i va ser el primer cop que ens vam veure. A partir d'aquell moment és quan vaig crear un vincle amb Madrid i estic sempre anant, ja que tinc molts amics allà.
Què et va aportar aquest vídeo tenint en compte que va tenir una gran repercussió?
En aquell moment vam sortir a les notícies i va ser heavy, i hi havia gent que em reconeixia pel Mashup, però realment em va repercutir en aquell moment, a la llarga no. El noi dels mashups és el David i jo vaig ser una noia més que va fer el Mashup.
Quina és la vostra relació? Teniu pensat fer alguna cosa junts, amb el David?
Som amics i quan estem a la mateixa ciutat ens acostumem a veure. No tenim res pensat per fer junts, tot i que en el seu disc que està traient vaig fer cors per alguna cançó.
Quan et presentes per primer cop a un talent show?
Em vaig presentar a La Voz dues vegades. El primer cop em vaig quedar en els càstings i l'any següent, el 2017, vaig entrar a l'equip del Manuel Carrasco.
Vas intentar accedir al món de la música per alguna altra via?
YouTube era el mitjà més accessible des de casa i per començar a tenir visibilitat. Si no tens contactes, no tens diners per pagar-te un estudi, doncs YouTube era el mitjà més fàcil i famós en aquell moment.
Fa dos anys que vas entrar a La Voz, com ho recordes?
L'experiència va ser molt positiva. Jo sempre havia estat molt insegura, ho segueixo sent, però en aquell moment ho era més. Per mi entrar en un programa d'aquelles dimensions i que des de petita havia seguit va ser una forma de demostrar-me que alguna cosa estava fent bé. També ho vaig viure amb molta por, perquè en tota la meva vida només havia fet dos concerts a l'escola i de cop passava a estar a La Voz. Però també em va servir per agafar experiència. El meu procés a La Voz va ser una muntanya russa. A la Batalla amb en Fredrik ho vaig passar molt malament, ja que estava molt nerviosa i no podia controlar la meva veu. Vaig sentir ràbia perquè em van fer fora perquè no ho vaig fer bé i no vaig quedar contenta amb l'actuació. Això em va servir per adonar-me que no sempre ho faria bé i que haig d'aprendre a controlar els nervis.
Què vas sentir en el moment de veure't sobre un escenari tu sola davant de quatre artistes consagrats?
Vaig ser l'última audició a cegues en cantar i estaven tots els artistes, menys Manuel Carrasco, mirant-me. En teoria entres a l'escenari sense saber quina és la situació a plató, però abans de sortir a cantar vaig veure en una pantalla que només quedava el Manuel Carrasco per girar-se i em va agafar un atac. Però a la vegada em vaig fer a la idea del panorama abans de sortir i em va donar temps a mentalitzar-me de la situació. El moment de cantar no me'n recordo del que vaig fer. Quan es va girar el Manuel Carrasco em va tranquil·litzar una mica i vaig acabar de gaudir l'actuació.
Encara mantens contacte amb alguns dels participants? I amb Manuel Carrasco?
La relació amb els altres participants de l'equip va ser molt guai. El que es veu per televisió són uns minuts, però estem tots junts moltes hores amb els companys de l'equip. He fet alguns amics, de fet el Bruno (OT 2020) o el Gio (Càstings OT 2020) estaven amb mi a La Voz. Em parlo amb alguns participants i això és guai perquè al final és gent que t'entén de veritat. El Manuel Carrasco és una persona super propera, i tal com era davant de càmeres ho era després.
A la Batalla de La Voz amb en Fredrik Strand, Manuel Carrasco us va prometre que us produiria una cançó. Finalment, el 2019 vau estrenar el single, "Despertar". Com va ser tot aquest procés?
Va ser una fantasia, perquè vam anar a gravar amb el Manuel Carrasco i va ser tot molt surrealista. Quan a plató Manuel Carrasco ens va dir que ens produiria una cançó va quedar a l'aire. Però als mesos, el Manuel em va enviar un missatge per Instagram "Hola Júlia, grabamos?". Ell ho va fer tot, perquè ell va voler i li venia de gust. Ens va dir de compondre una cançó el Fredrik i jo. La melodia era del Fredrik i a partir d'allà vam anar fent la lletra. Li vam enviar la cançó al Manuel Carrasco i Pablo Cebrián la va produir. En un principi la primera idea de la cançó era a piano i molt més lenta. Vam anar a Madrid a l'estudi de Cebrián i vam gravar la cançó.
Com van ser les hores prèvies a l'estrena del single?
Amb molts nervis. És una cosa rara, ja que és una cançó que he tret però en veritat no és 100% meva. M'agrada molt i vaig estar molt còmoda durant tota l'experiència. Tot és una gran experiència positiva. Tenia por del que diria la gent, però el feedback que vaig rebre va ser molt positiu.
Fa uns mesos que vas iniciar la teva relació amb OT a través de l'OT cover i més endavant com a aspirant a OT 2020, com ha estat aquesta experiència?
Vaig anar al càsting per OT 2018 a Barcelona amb el "pase directo" per l'OT Cover però estava completament afònica i això va fer-me plantejar anar al de Madrid on tampoc van agafar-me. Més tard van seleccionar un cover meva per posar-la a un pase de micros d'aquella edició, on els professors van valorar-me i va ser força graciós, em va fer il·lusió. Ara entenc que no m'agafessin, perquè en aquest últim any he canviat molt la veu i la confiança.
Com ha estat l'experiència d'estar al càsting final d'OT 2020?
Ha estat surrealista. El fet d'haver estat anteriorment en tot el procés de La Voz m'ha ajudat molt per poder gestionar aquest càsting, tot i que els nervis hi eren igual, però vaig ser conscient de l'experiència que m'havia aportat La Voz. Vaig presentar-me sense esperar la famosa "pegatina". De fet, vaig anar al càsting per la insistència d'una amiga perquè l'acompanyés. Quan la Noemí em va posar l'adhesiu vaig posar-me a plorar perquè no m'ho esperava gens. A la segona fase del càsting sí que estava segura que no passava i la veritat que estava força espantada, però finalment vaig passar. Ja al càsting final encara vaig espantar-me més perquè no veia la possibilitat d'entrar tan lluny i amb la carrera de magisteri a punt d'acabar-la i tota la meva vida, em feia respecte i incertesa deixar tot això sense saber què passaria.
Com vas rebre el 'no' durant el càsting final?
M'ho vaig prendre molt bé perquè vaig presentar-me sense cap expectativa i ja havia arribat molt lluny. M'hauria agradat entrar, però era conscient que era molt probable que no entrés. Una de les meves il·lusions era arribar a fer la fase del càsting grupal perquè era un context en el qual mai havia estat i la pressió de preparar en un dia la cançó amb el ball i tot. En general hi havia un ambient molt guai i intens, de fet al càsting final és quan va sorgir el crit de "ivo".
Et vas veure dins l'acadèmia en algun moment del càsting?
Sí, per això tenia tanta por. La meva part racional creia que no, però d'altra banda les sensacions del que estava passant em donaven esperança, érem molt poca gent.
Coneixes a algun dels participants?
Jo ja coneixia al Bruno (OT 2020) i al Gio (càsting OT 2020), ja que vam coincidir a la mateixa edició de La Voz. També crec que aquesta edició l'estic vivint de manera diferent. Em segueixo parlant amb algunes persones que vaig coincidir des del primer càsting. Són uns dies tan intensos on tothom està allà pel mateix i fa que es creïn uns vincles especials.
Tens algun preferit d'OT 2020?
No ho sé, no sóc gaire objectiva. Et diria que l'Anne o la Maialen, perquè em vaig portar molt bé amb elles durant el càsting.
Què és per tu la música?
Per mi la música és una via per desconnectar i per expressar-me d'una altra manera que no siguin paraules. Sí que són paraules, però és diferent. La música és allò que em defineix a mi, però sense necessitat de dir-te qui sóc i com sóc. Quan estic a un escenari, sóc jo també.
Quins són els teus referents i inspiracions musicals?
Ed Sheeran. El tinc com a referent a escala d'artista, ja que és un noi que amb la seva guitarra i sent molt natural omple estadis per tot el món. I això és el que m'agradaria; Jo, la meva guitarra i la Marta -guitarrista que l'acompanya- amb mi.
Quin estil prefereixes a l'hora de compondre?
Tinc una batalla interior amb això, ja que quan componc em surten cançons molt tristes i dramàtiques, però no vull encaminar-me per aquest estil. A mi m'agrada molt l'estil musical del Pol Granch, i m'agradaria fer aquest estil de cançons. Són cançons més tranquiles però amb lletres més tristes. Actualment amb els mitjans que tinc no sé com portar les cançons tristes que escric a un estil menys melòdic i produir-lo amb un estil més modern.
Quin és el teu procés de composició?
He de sentir una emoció molt forta per poder compondre. No puc inventar-me o imaginar-me una situació i compondre a partir d'això, o decidir un dia i hora per escriure alguna lletra. A la vegada, també em costa molt poder passar a cançó els meus sentiments. Per això, el motiu principal pel qual volia entrar aquest any a OT era pel protagonisme i èmfasi que feien a la composició, part que vull millorar i potenciar. Pel que fa a l'idioma, em surt compondre en català, però no vull fer només en català, així que em forço a compondre en castellà i si tingués un nivell més alt d'anglès, també ho faria.
T'agradaria produir les teves pròpies cançons?
Sí, però és són molts diners. I no només són els diners de la producció de la cançó, sinó també fer en un videoclip, i vull fer-lo bé, que em convenci al 100%. Tampoc tinc les eines ni els contactes per poder comercialitzar les cançons.
Tens pensat fer públiques les teves composicions?
Sí, és el meu pròxim objectiu. Ara em vull començar a centrar en mi, en crear el meu "segell personal", tot i que no deixaré els covers, ja que és el que em permet seguir-me donant a conèixer. Als concerts que faci afegiré les meves cançons al repertori, sense deixar de banda les versions. Tant de bo es donés l'ocasió i les pugui gravar.
Quin tipus de música sols escoltar?
Pop comercial i cançons indies més soltes. També m'agrada molt la rumba catalana, com Txarango o Doctor Prats.
Com va ser l'experiència de cantar amb Els Catarres?
Va ser molt guai i molt surrealista, ja que jo tenia un pòster a l'habitació dels Catarres del 2013 i porto anant als seus concerts des de fa molts anys. Una amiga em va avisar que el grup estava fent un concurs per cantar amb ells a Instagram i em vaig presentar sense cap expectativa. L'experiència també em va aportar autosuperació, perquè hi havia molta gent, anava amb in-ears, i mai havia cantat amb in-ears, cantar en un escenari d'aquelles magnituds, saber-me moure i treure la cançó sense haver-la assajat gaire.
Com veus el panorama musical?
Molt ple. Veig que hi ha molta gent a Espanya.
Molt ple, negativament?
Sí, però no perquè els artistes no siguin bons, ni molt menys, sinó perquè crec que hi ha molta gent nova, que està traient molta música i és impossible que tot el públic potencial puguin escoltar tota la música i tots els artistes del mercat. Ara mateix fer-te un forat ho veig molt complicat. I a més, aportar un producte que no estigui fent ja algú.
Res t'assegura que tinguis una carrera professional. Per exemple, jo he estat a molts llocs, he gravat una cançó amb el Manuel Carrasco i he firmat amb Universal i, no ha passat res més. És a dir, et poden anar les coses molt a favor, però tot així no t'assegura res. Per això, ho valoro tot molt positivament, està molt bé tot el que he viscut i no passa res si no arriba a més, però una altra persona es frustraria, ja que he fet tot això i encara no he aconseguit una carrera professional.
Has pensat fer un projecte que uneixi les teves dues vocacions (música i educació)?
Actualment tinc una coral a una escola. És el meu TFG (Treball Final de Grau). A la carrera d'Educació estic fent l'especialitat d'educació física perquè jugo a hoquei i estudio aquesta carrera, gràcies al fet que vaig entrenar a nens a hoquei. Però també m'agrada lligar la part d'educació amb la música, i per això he creat aquesta coral, perquè m'encanta ensenyar i m'encanta cantar. Aquest projecte va destinat a millorar la inclusió i facin llaços a través de la música.
Has descobert algun cantant o cançó últimament que no sigui molt mainstream?
La cantant Tate McRae m'agrada molt. Té molts subscriptors a YouTube i és bastant coneguda, però a Espanya no és gaire mainstream.
Com et veus en el futur musicalment parlant?
No sé com m'hi veig. Jo visc molt en el moment i no m'estresso pel que pugui passar, així que pot ser que tingui alguna oportunitat i en el futur estigui petant-ho, o pot ser que estigui treballant en l'educació, i per mi això també estarà molt bé.
Tens algun concert pròximament on se't pugui veure?
Actuaré al Fred Festival 2020 - el 15 i 16 de maig- a l'escenari acústic que hi haurà aquest any al festival. Em fa molta il·lusió.
Quin és el teu somni?
Fer un concert on tota la gent que vingui sigui gent que escolta la meva música, que el concert estigui ple, no perquè estan tots els meus amics, sinó perquè la gent que va li agrada la meva música.
En el concert que vaig fer el 16 de novembre al Casal del Segle XX de Terrassa vaig arribar a casa plorant, perquè jo esperava 30 amics i de cop hi havia 120 persones que no entenia d'on provenien. Hi havia gent que no coneixia i allò em va sorprendre molt. Així que, el meu somni és que vingui gent als meus concerts per gust.
A què sona el teu silenci?
Sona a tranquil·litat, a pau. Mai tinc silenci, treballo amb nens tot el dia, sempre estic a munt i a vall i quan arribo a casa i estic en silenci, doncs no penso. El meu silenci sona a res, ja que puc no pensar en res.
تعليقات